Historia local Genovés

 

Les trovalles de la Cova Negra, pareixen indicar la presència humana des de el període Musteriense. Possible asentament ibéric. Alqueria àrab reconquistada en el segle XIII per Jaume I, qui en 1268 la donà al metge Baldovi i al seu germa Joan. En el segle XIV aquest senyoriu pasà a mans de la Família Sanz y posteriorment als Fenollet. Va dependre de Xàtiva fins 1762, data en què s´incorpora a la Corona. En el segle XIX es constitueix en municipi independent. En 1846 se li anexiona Alboy.

 

FONT DE SANT PASQUAL

Els veïns de Genovés tinguem un dels monuments més envejats de tota la comarca de La Costera, eixe no és altre que la Font de Sant Pasqual.El monument de la font de Sant Pasqual es va construir l´any 1777 per manament del senyor de Genovés, un dels Fenollet, en honor i memòria de Sant Pasqual, que, segons la tradició, va ser qui a petició dels fidels del poble, va orar i assenyalar on es trobava el manantial. L´any 1946 es va reconstruïr la imatge de Sant Pasqual, després que haguera estat destruïda durant la guerra civil. A finals de l´any 2003, un acte vandàlic va tindre per objectiu la imatge de Sant Pasqual, la qual va ser furtada i mai no es va saber res. Enguany, 2005, hem restituït la imatge del Sant, la qual esperem que siga respectada per tots, ja que el seu valor, no ja econòmic sino sentimental, és molt gran per tots els veïns del poble de Genovés.

 

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN EL TERME MUNICIPAL DE GENOVÉS

Poblat Ibèric de l'Alt de la Creu

Este jaciment, conegut des d'antic, s'assenta sobre la cima d'esta muntanya, estenent-se des de la cima per la vessant sud i, principalment, per l'orientada a Genovés, la nord.Es tracta d'un poblat ibèric en altura que, a pesar de la forta antropizació que s´esten des de la cima fins a la corba de nivell dels 400m, encara que el material ceràmic apareix dispers de manera abundant al nivell dels 350m, en la vessant nord, i fins a la corba de nivell dels 380m en la vessant sud. Les estructures d'habitació s'identifiquen amb dificultat, mimetitzades amb les calçades de l'abancalament o en alineacions de pedres sense travar perpendiculars a estes. No s'aprecien restes d'un recinte perimetral dels poblat, encara que no pot descartar-se la seua existència. El material ceràmic és abundant en superfície, destacant una forta presència de fragments d'urnes d'orelletes.No s'ha realitzat cap intervenció reglada. tan sols prospeccions superficials i l'estudi parcial de les restes materials recuperats pel seu anterior propietari, El senyor Salvador Romaguera, que va fer donació dels mateixos al Museu de L´Almodí de Xàtiva. Sense les dades que poguera aportar una excavació arqueològica, tan sols pot fer-se una aproximació cronològica, que caldria establir entre els segles I i II de la nostra era.El jaciment va patir una forta agressió amb l'abancalament de tota la seua superfície, en la que va utilitzar la pedra que formaven els murs de les seues estructures. A partir d'eixa fase, els danys han sigut ocasionats per l'erosió produïda per l'abandonament dels cultius i la contínua retirada de les pedres superficials per a les construccions pròximes.

 

Canalització Medieval de Bellús a Xàtiva

Es tracta d'una conducció medieval que va servir per al subministrament d'aigua potable des del naixement de Bellús fins a la ciutat de Xàtiva, discorrent pels termes de Bellús, Genovés i Xàtiva. És conegut des d'antic a l'haver romàs visible en la major part del seu traçat, a pesar d'això no ha recibit cap tipus d'atenció fins dates recents.Ens centrem en este cas en els trams situats dins del terme municipal de Genovés. La propietat del canal, les seues conduccions i acueductes, correspon a l'Ajuntament de Xàtiva, des del seu inici a Bellús fins al final, ja dins del nucli urbà de Xàtiva.Naturalment, ha d'entendre's com un únic monument d´una miqueta més de set quilòmetres, encara que cada municipi és responsable de la seva salvaguarda en aquelles parts que discorren pel seu terme.Així, competix al municipi de Genovés la tutela i protecció del monument, tant dels trams de simple conducció, com dels elements singulars. A eixe respecte són de destacar les Arcaetes d´Alboi, acueducte principal de tot el traçat, construït per a salvar el barranc del Pont Sec.En gran part de la seva obra està construït amb canons ceràmics, que van encaixant un en l´altre, amb una longitud i diàmetre de 78 a 90cm i un grossària d'entre 1,2 i 2cm. Estos s'adapten a les irregularitats del terreny, mantenint un suau pendent per a permetre el discórrer de l'aigua per gravetat. Tota la seua conducció està revestida de maçoneria de pedra travada amb morter de calç, arena i argila per a conferir-li major impermeabilitat.

 

Antiga Església

Està situada dins del conjunt urbà, amb les seues fatxades nord i est recaients als carrers Ànimes i de l´Esglesia.Es tracta d'un temple d'estil barroc, erigit a finals del segle XVIII, d'una sola nau amb tres capelles i la sagristia en el seu costat oest. Té dos accessos, un secundari, possiblement el més antic, pel carrer de l´Esglesia, i el principal per la seua fatxada nord. Encara que s'utilitza el cadiratge per a la porta principal, l'edifici està construït de maçoneria de pedres irregular i rajola massissa, travats amb argamassa de calç i arena, lluïdes les seues fatxades amb eixe mateix morter. Compta també amb un campanar, situat en la fatxada oposada a la porta principal, en el que s'ha restaurat el rellotge de sol pintat en el seu cara sud.L'edifici original ha vingut sent alterat constantment, encara que, tal vegada les transformacions més agressives, foren les que es van produir durant la guerra civil. Descartada la idea del seu derrocament, cal assenyalar que el seu estat actual presenta fortes deficiències que estan ocasionant un lent però gradual deteriore. De no actuar-se en la seua conservació es corre el risc de perdre alguna de les seves parts.